Reflexió
sobre el grau de competències digitals.
(Jordi Adell, professor de tecnologia educativa,
Universitat Jaume I de Castelló)
#1 Competència informacional
#2 Competència tecnològica
#3 Alfabetitzaments múltiples
#4 Competència cognitiva genèrica
#5 Ciutadania digital
La competència digital com bé explica,
Jordi Adell, consta en el currículum de l’ensenyança obligatòria, i forma als
alumnes al llarg de la vida escolar per al bon ús de tota la informació i
recursos que tenim a l’abast, és a dir, ajuda a ser crítics, responsables i
autodidàctics d’aquesta. Per fer possible tot això, hem de saber generar
habilitats i destreses d’organització, de crítica, d’avaluació, de gestionar,
de buscar, d’avaluar, de difondre i sobretot generar la nostra pròpia informació.
Per altra banda cal saber fer un bon ús
de la tecnologia que ens rodeja i extreue’n el màxim profit, i en fer-ne un bon
ús, em refereixo també a ser dependents de la tecnologia, ja que comença a ser
un gran problema en la societat, sobretot, en la joventut i cada vegada més en
etapes anteriors. Hi ha molta dependència de l’ús de la tecnologia, sobretot,
mòbil i de les xarxes socials, a més trobem una manca en l’educació que actuï
en conseqüència de les repercussions que poden sorgir al fer-ne un mal ús de la
competència digital. Tampoc es té en compte que al llarg de tota la vida rebem
informació majoritàriament audiovisual, i en el currículum escolar no hi ha cap
apartat que prengui consciència d’aquest aprenentatge, és a dir, de saber
seleccionar la informació i ser crítics des d’un
punt de vista particular. Basant-me amb la meva experiència personal considero
que he retingut conceptes i els he recordat fins ara, a través de mitjans
audiovisuals, com per exemple pel·lícules com La Vida Es Bella o El Pianista,
m’han fet comprendre el nazisme millor del que els professors i els llibres
escolars. Vivim en un món on som constantment bombardejats d’informació, on
gran part és manipulada en benefici d’alguns particulars i molts no tenim prou
recursos per discriminar-la, ser selectius, transformar-la i consolidar nous
coneixements.
Jordi Adell, esmenta el comportament
inapropiat de molts joves al fer ús de les xarxes socials en que la gran
majoria d’usuaris no es llegeixen i per tant obvien la política d’aquestes
xarxes, al publicar imatges que violen la seva pròpia intimitat, en molts casos
també fan més visibles actituds de bullying i l’agressivitat a la xarxa.
És de vital importància que tant en
l’àmbit escolar com en el familiar es focalitzi la seva preocupació en educar a
traves de valors per prendre consciència i així que els seus usuaris hagin de
fer un bon ús de tots aquests recursos que se’ls proporciona i alhora fer-los
conscients dels seus drets, deures i repercussions que comporta fer-ne un ús
incorrecte.
En conclusió, estic d’acord amb Jordi
Adell, quan esmenta que ha de ser un aprenentatge on es fomenti la reflexió i
una metodologia didàctica en que es posi en pràctica tots aquests recursos
tecnològics, ja que no tant sols s’ha d’educar per un present sinó que també
donar les eines per comprendre les tecnologies futures. Com a usuària d’aquests
recursos tecnològics, reconec que no tinc la destresa a l’hora d’utilitzar-los
com les noves generacions que han nascut amb un smartphone als dits. Considero
no haver tingut una òptima educació de les tecnologies ni en l’àmbit escolar,
ni en el familiar, en aquest últim degut als pocs coneixements que els meus
progenitors tenen en aquest tema. Per tant faria una crida a fomentar l’educació
en aquests recursos des d’un punt més reflexiu i crític, per no confondre
informació i caure en l’error d’adquirir i creure tots aquells conceptes que
els mitjans divulguen.
