Reflexió sobre l'article "De lo sólido a lo líquido"

"De sòlid a líquid"

En l'article que ens presenta Manuel Area, catedràtic del departament de didàctica i investigació educativa, i Teresa Pessosa, professora auxiliar de la facultat de psicologia i ciències de l'educació, ens proposen un model de les noves algabetitzacions per a la formació digital de tots els seus usuaris. 

Els dos autors de l'article fan referència a l'oposició de la cultura dels segle XIX i XX, la qual denominen com a "sólida" enfront a la cultura actual del segle XXI referint-se a ella amb el terme de "líquida", aquesta metàfora de Baumman, simbolitza el canvi que s'ha propiciat gràcies a la introducció de les noves tecnologies com la web 2.0, ja que antigament la font d'informació es trobava principalment en els llibres, quelcom tàngible, en canvi en els últims anys, s'ha convertit en quelcom intangible, on tothom té la facilitat d'accedir-hi i manipular-la, un fet que considero molt possitiu, ja que gent que abans no hi podia accedir, ja sigui per recursos econòmics o per disponibilitat ara tenen la facilitat i l'oportunitat. Però no tot ve a ser tant possitiu, ja que també considero que no hem rebut una educació per a saber manipular tals abenços tecnològics, és a dir, no tenim recursos per a discriminar aquella informació enganyosa o la capacitat suficient d'interpretació i reflexió, per tant m'atreveixo a dir que estem en un fet on sóm bastant vulnerables i és per això que trobo un fet molt rellevant on l'educació hi té molt que treballar.

En l'article defineix la web 2.0 com una biblioteca universal, un mercat global, un puzle gegant de hipertextos, és a dir com una plaça pública de comunicació i interacció social, un territori d'expanció multimèdia i audiovisual. On existeix la necessitat, la condició i el dret d'alfabetització dels usuaris dabant d'aquesta cultura digital que consta de dos eixos; el primer fa referència als àmbits o dimensions de alfabetització, i pel que fa el segon, a les competències d'aprenentatge, és a dir, als instruments, a les capacitats cognitives-intelectuals, sociocomunicatives, emocionals i axiològiques que faciliten el desenvolupament del subjecte.