Reflexió sobre el grau de competències digitals

Reflexió sobre el grau de competències digitals.

(Jordi Adell, professor de tecnologia educativa, Universitat Jaume I de Castelló)

#1 Competència informacional

#2 Competència tecnològica


#3 Alfabetitzaments múltiples

#4 Competència cognitiva genèrica

#5 Ciutadania digital

La competència digital com bé explica, Jordi Adell, consta en el currículum de l’ensenyança obligatòria, i forma als alumnes al llarg de la vida escolar per al bon ús de tota la informació i recursos que tenim a l’abast, és a dir, ajuda a ser crítics, responsables i autodidàctics d’aquesta. Per fer possible tot això, hem de saber generar habilitats i destreses d’organització, de crítica, d’avaluació, de gestionar, de buscar, d’avaluar, de difondre i sobretot generar la nostra pròpia informació.

Per altra banda cal saber fer un bon ús de la tecnologia que ens rodeja i extreue’n el màxim profit, i en fer-ne un bon ús, em refereixo també a ser dependents de la tecnologia, ja que comença a ser un gran problema en la societat, sobretot, en la joventut i cada vegada més en etapes anteriors. Hi ha molta dependència de l’ús de la tecnologia, sobretot, mòbil i de les xarxes socials, a més trobem una manca en l’educació que actuï en conseqüència de les repercussions que poden sorgir al fer-ne un mal ús de la competència digital. Tampoc es té en compte que al llarg de tota la vida rebem informació majoritàriament audiovisual, i en el currículum escolar no hi ha cap apartat que prengui consciència d’aquest aprenentatge, és a dir, de saber seleccionar la informació i ser crítics des d’un punt de vista particular. Basant-me amb la meva experiència personal considero que he retingut conceptes i els he recordat fins ara, a través de mitjans audiovisuals, com per exemple pel·lícules com La Vida Es Bella o El Pianista, m’han fet comprendre el nazisme millor del que els professors i els llibres escolars. Vivim en un món on som constantment bombardejats d’informació, on gran part és manipulada en benefici d’alguns particulars i molts no tenim prou recursos per discriminar-la, ser selectius, transformar-la i consolidar nous coneixements.

Jordi Adell, esmenta el comportament inapropiat de molts joves al fer ús de les xarxes socials en que la gran majoria d’usuaris no es llegeixen i per tant obvien la política d’aquestes xarxes, al publicar imatges que violen la seva pròpia intimitat, en molts casos també fan més visibles actituds de bullying i l’agressivitat a la xarxa.

És de vital importància que tant en l’àmbit escolar com en el familiar es focalitzi la seva preocupació en educar a traves de valors per prendre consciència i així que els seus usuaris hagin de fer un bon ús de tots aquests recursos que se’ls proporciona i alhora fer-los conscients dels seus drets, deures i repercussions que comporta fer-ne un ús incorrecte.

En conclusió, estic d’acord amb Jordi Adell, quan esmenta que ha de ser un aprenentatge on es fomenti la reflexió i una metodologia didàctica en que es posi en pràctica tots aquests recursos tecnològics, ja que no tant sols s’ha d’educar per un present sinó que també donar les eines per comprendre les tecnologies futures. Com a usuària d’aquests recursos tecnològics, reconec que no tinc la destresa a l’hora d’utilitzar-los com les noves generacions que han nascut amb un smartphone als dits. Considero no haver tingut una òptima educació de les tecnologies ni en l’àmbit escolar, ni en el familiar, en aquest últim degut als pocs coneixements que els meus progenitors tenen en aquest tema. Per tant faria una crida a fomentar l’educació en aquests recursos des d’un punt més reflexiu i crític, per no confondre informació i caure en l’error d’adquirir i creure tots aquells conceptes que els mitjans divulguen.